1. |
Joc en viu
02:46
|
|||
|
JOC EN VIU
Jugo a un joc en viu, sóc un rol, faig la viu-viu.
De vegades em tanco a l'habitació.
Zona de confort. Entro, surto, provo sort.
Però l'escapisme no és pas el meu fort.
Jugo a un joc en viu, jugo a un joc en viu,
viu viu, viu viu, faig la viu-viu.
Jugo a un joc en viu, jugo i jo canvio.
Pujo a una atracció, sóc valenta i no tinc por,
però em marejo i m'entra el pànic tot de cop.
Riure o plorar? La qüestió és deixar-ho anar.
Fins i tot les males herbes fan purgar.
Jugo a un joc en viu, jugo a un joc en viu,
viu viu, viu viu, faig la viu-viu.
Jugo a un joc en viu, jugo i jo canvio.
Els fils que em fan ballar s'estan trencant,
i cada pas que faci, sigui en ferm o en fals,
serà el meu pas, serà el meu pas, serà el meu pas...
Jugo a un joc en viu, sóc un rol, faig la viu-viu.
De vegades surto de l'habitació.
|
||||
2. |
Ni a Ebay
03:31
|
|||
|
NI A EBAY
Sempre m’he vist legal, m’he vist com cal.
Un saber estar que creia universal.
Però un dia ho vaig veure clar:
el que es porta és rebre i no donar.
Aquest món està jugant al món al revés.
Jo em miro l’espectacle des del meu seient:
l’escena és depriment.
Mals actors, pitjors arguments.
Cecs i geperuts, i a més, tossuts.
Tantsemenfotisme i poques llums.
De tot això em rodejo. De tot això em marejo.
Muts de les virtuts que crec de llei
però que no trobo ni tan sols a Ebay.
Sempre he cregut que el llop era el dolent.
Però no surt pas d’un conte qui m’ensenya les dents.
Tota la vida he dut un lliri a la mà,
però un dia algun xoriço me’l devé robar.
Vaig anar a objectes perduts
i allà hi vaig trobar el sentit comú.
Cecs i geperuts, i a més, tossuts.
Tantsemenfotisme i poques llums.
De tot això em rodejo. De tot això em marejo.
Muts de les virtuts que crec de llei però que no trobo.
Muts de les virtuts que crec de llei però que no trobo.
Muts de les virtuts que crec de llei però que no trobo
ni tan sols a Ebay. És que ni a Ebay! Ni a Ebay! És que ni a Ebay!
|
||||
3. |
Plomalls de llumeneta
03:37
|
|||
|
PLOMALLS DE LLUMENETA
Sonen les dotze des del campanar.
Diumenge de juny, els camps segats.
I a l’ombra del til·ler em miro el poble en el que he anat creixent.
Bressol dels meus records, de la meva gent.
Sents cantar l’estornell,
veus com els plomalls de llumeneta volen amb el vent.
T’enfiles al teulat, que saps que des d’allà
veus més clares les Gavarres i els pobles del costat.
I t’arribes fins al Bugantó per veure si porta aigua,
que ara fa dies que plou.
I, ja que hi ets, vas a la font tot mastegant fonoll.
I, ja que hi ets, unes passes més, a Sant Cristòfol del Bosc.
I, ja que hi ets, que és tan a prop, t’endinses cap al bosc
on trenta creus et paren els peus i respires la verdor. I de cop...
Sents cantar l’estornell,
veus com els plomalls de llumeneta volen amb el vent.
T’enfiles al teulat, que saps que des d’allà
veus més clares les Gavarres i els pobles del costat.
I vas a l’estació, que et porta tants records...
Històries d’uns adolescents reviuen prop del pou.
I te’n tornes a Can Pont, que ja és tard, s’està fent fosc.
I de nou sota el til·ler mires el poble en el que has anat creixent.
|
||||
4. |
Adela
03:33
|
|||
|
ADELA
Adela obre la finestra per ventilar el fum de la llar.
Però el fred s'escola tan de pressa,
que sembla que del fred vulgui escapar,
així que torna a tancar, i se'n tornar al balancí
on ara hi dorm el gat.
Adela ja quasi té un segle.
Allà fora, tantes coses han canviat...
Però ella viu de forma tan modesta,
que sembla com si la guerra i la fam no s'haguessin acabat.
El Nadal en el seu plat és una sopa de pa.
Adela té molt clar el que té:
és rica en il·lusions, tan o més dolces que el torrons.
Escriu en un paper el seu desig per l'any que ve:
vull seguir viva com ara.
Ja arriba la Nit de Reis i Adela, com quan era nena,
amb l'espelma a la mà va a la plaça de l'església.
I allà, on per tot el poble és estimada, se sent afortunada de sentir
tanta joia dins el pit, mentre caramels li plouen com estels en la nit.
Adela té molt clar el que té:
és rica en il·lusions, tan o més dolces que el torrons.
Escriu en un paper el seu desig per l'any que ve:
vull seguir viva com ara.
Adela sap bé que el Nadal no és or, ni encens, ni mirra:
és el somriure de l'infant.
I així va celebrant, dia a dia, any a any, el sentit real de viure.
|
||||
5. |
Ombres dins el bosc
02:16
|
|||
|
OMBRES DINS EL BOSC
Ombres dins el bosc. Ombres dins el bosc.
Les ombres dins el bosc ara ja no em fan por.
Ombres de la nit. Ombres de la nit.
Les ombres de la nit ja no em fan mal al pit.
Ja no em fan mal al pit.
Ombres dins el cap. Ombres dins el cap.
Les ombres dins el cap sí que em fan molt de mal.
Sempre em fan molt de mal.
Ombres dins el cor. Ombres dins el cor.
Les ombres dins el cor no deixen passar l’amor.
No deixen passar l’amor.
|
||||
6. |
La nòria
03:39
|
|||
|
LA NÒRIA
Dorm la nit que ara em desvetlla.
Dorm, ferit, el crit de guerra.
Però la nòria sent eufòria i crema al pit.
Escopint la cendra, omple els carrers de gris.
Dorm, somia l'esperança.
Dorm, sense son, la perserverança.
Però la noria sent eufòria i xiscla un crit
que desperta les entranyes i els veïns.
Dorm tot menys la nòria,
que no pot, no vol, no sap on anar.
Dorm tot menys la nòria,
que per molt que es mogui no avança ni un pas.
(Però la nòria sent eufòria).
Que per molt que es mogui no avança ni un pas.
(Però la nòria sent eufòria).
Que per molt que es mogui no avança ni un pas.
(Però la nòria sent eufòria).
Que per molt que es mogui no avança ni un pas.
(Però la nòria sent eufòria).
|
||||
Tona Gafarot Llambilles, Spain
Tona Gafarot és una cantant i compositora de Llambilles (Girona). També és fundadora i veu greu del grup d'havaneres en femení Les Anxovetes. Gènere: pop. Tesitura: contralt. Nou disc: El foc, el caliu i la cendra.
If you like Tona Gafarot, you may also like:
An imaginative and experimentalist yet accessible record of acoustic prog from London-based artist Kiran Leonard.
go to album
Touched by the Stuff
by Motorists
Toronto rivals San Francisco as the North American capital of jangle pop as evidenced by this new record of sunny jams from the Motorists.
go to album
Blissfully narcotic dream-pop inspired by real dreams.
go to album
Brijean are back! Uptempo space disco grooves dusted with soul and R&B on the duo’s latest masterpiece.
go to album
Guitars sparkle like distant constellations on the latest from Scythe, who delivers dazzling space rock on their latest LP.
go to album
Io tu il loro
by Klaus Johann Grobe
Pivoting from German to English, disco to soft rock, the groovy Swiss duo branch out on their first album in six years.
go to album
Orchid Underneath
by Jane Paknia
featured on Bandcamp Radio Mar 26, 2024
go to album
